Resum de l'erticle de Jaume Cabré (L'extinció de l'àliga del bec ample)

L’EXTINCIÓ D’UNA LLENGUA

La societat occidental s’ha preocupat de donar un respecte a les espècies i a la ciència per evitar-ne l’extinció . Però s’ha oblidat de la importància de les llengües.
Se sap el dia l’hora i el minut de la extinció (feta davant de testimonis) de la llengua dàlmata. Ho sabem, perqué uns dialectòlegs van estar vetllant a Toune Udaina, com l’home anava dient amb dàlmata les últimes paraules. Això va succeí a dos quarts de set del vespre del 10 de juny de 1898, i van poder certificar la seva mort.
L’extinció de qualsevol llengua, és un desastre humà de gran magnitud. Hi ha moltes llengües que desapareixen, i quasi ningú no n’és conscient
Les polítiques lingüístiques poden ser criticades o lloades , però tots els països en tenen. Ara bé, el que és ben cert; es que les llengües que no tenen estat, estan en perill de mort

Pere Clarimón