dimecres, 3 de desembre del 2008

SALVAR POEMES



L’EMIGRANT

Dolça Catalunya,
Pàtria del meu cor:
quan de tu s’allunya
d’enyorança és mor
Ermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu, marges i rius,
ermita al cel sospesa, per sempre adéu.
Arpes del bosc. Pinsans i caderneres,
canteu, canteu. Jo dic plorant
a boscos i riberes: Adéu-siau!
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat? Mes al, mes all
¿On trobaré tes cimes , bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta ermosa Seu, ni eixos turons,
Joiells de corones que et posà Déu.
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare ´
no us veuré més !Oh!, si al fossar
on jau ma dolça mare, jo el llit tingués!
Oh mariners…el vent que me’n desterra
Que em fa sofrir! Estic malalt. Mes ai!,
Torneu-me en terra, qui hi vol morir
Lletra de J. Verdaguer
Música de A. Vives
Pere Clarimón

1 comentari:

Francina Gili ha dit...

Els que estimem la terra sempre ens emociona escoltar aquest bell poema de Verdaguer.