dimecres, 10 de desembre del 2008

El primer tramvia de Barcelon


Desprès de fer referència a l'últim tramvia,he pensat que també era interessant recordar el primer tranvia de Barcelona i a la vegada recordar els bitllets i preus de fa més de cinquanta anys
Pere Clarimón




dimecres, 3 de desembre del 2008

SALVAR POEMES



L’EMIGRANT

Dolça Catalunya,
Pàtria del meu cor:
quan de tu s’allunya
d’enyorança és mor
Ermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu, marges i rius,
ermita al cel sospesa, per sempre adéu.
Arpes del bosc. Pinsans i caderneres,
canteu, canteu. Jo dic plorant
a boscos i riberes: Adéu-siau!
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat? Mes al, mes all
¿On trobaré tes cimes , bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta ermosa Seu, ni eixos turons,
Joiells de corones que et posà Déu.
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare ´
no us veuré més !Oh!, si al fossar
on jau ma dolça mare, jo el llit tingués!
Oh mariners…el vent que me’n desterra
Que em fa sofrir! Estic malalt. Mes ai!,
Torneu-me en terra, qui hi vol morir
Lletra de J. Verdaguer
Música de A. Vives
Pere Clarimón

Resum de l'erticle de Jaume Cabré (L'extinció de l'àliga del bec ample)


L’EXTINCIÓ D’UNA LLENGUA

La societat occidental s’ha preocupat de donar un respecte a les espècies i a la ciència per evitar-ne l’extinció . Però s’ha oblidat de la importància de les llengües.
Se sap el dia l’hora i el minut de la extinció (feta davant de testimonis) de la llengua dàlmata. Ho sabem, perqué uns dialectòlegs van estar vetllant a Toune Udaina, com l’home anava dient amb dàlmata les últimes paraules. Això va succeí a dos quarts de set del vespre del 10 de juny de 1898, i van poder certificar la seva mort.
L’extinció de qualsevol llengua, és un desastre humà de gran magnitud. Hi ha moltes llengües que desapareixen, i quasi ningú no n’és conscient
Les polítiques lingüístiques poden ser criticades o lloades , però tots els països en tenen. Ara bé, el que és ben cert; es que les llengües que no tenen estat, estan en perill de mort

Pere Clarimón

TANKES I HAIKÜS

TANKA SOBRA
LES SENYORETES DEL MAR

Parlan els peixos
Els vailets s’arrastellen
El sol s’apaga
Ones encantadores
Guspiregen en l’aire

HAIKÜ SOBRA
L’EXTINCIÓ DE LA LLENGÜA

Paraules mortes
Extinció de llengües
Mort perillosa

TANKA SOBRA EL VELL TRAMVIA

El vell tramvia
Al cementiri anava
L’home plorava
Desballestar volien
La ferralla deixaven

HAIKÜS

La fulla d’alba
Mirau-la com tremola
de nit i dia
la nit és de l’abisme
la glòria és de dia

Pere Clarimón