L'HIVERN PRIMAVERA L'ESRIU
S’hauria de ser una persona poc sensible per no donar importància a la feines d’un pagès. Si tens amor a la naturalesa, veuràs que ens atorga de tot per poder viure: mines de ferro, d’or, tota mena de minerals, l’oxigen per poder respirar, tots el aliments que tenim al nostre abast, carns, peixos, hortalisses, llegums.... i tots els fruits de la terra.
Hi ha moltes persones que no han vist un hort. En Pere de petit ja va saber el que era cultivar un hort. Acabada la guerra el seu avi va fer un petit hort per poder tenir aliments per a la família, en Pere, era petit , però l’avi li va ensenyar a tenir amor a la terra. De la terra i els seus productes, s’han inspirat, poetes, músics, hi ha himnes, com el de la terra Murciana, sarsueles, com La Rosa del azafrán.
El Pere també es va dedicar una vegada jubilat a realitzar la il·lusió que li venia de petit: cultivar un tros de terra per fer-se el seu hort. A pesar de viure a Barcelona, anava a Sort molt sovint, allí va fer realitat el seu somni. Va començar primer a preparar la terra, abonar-la, passar-hi un petit motocultor, a col·locar el rec automàtic esperant la primavera.
A la primavera es van allargant els dies , comencen a florir els abrets; és l’època de plantar i sembrar, el sol els dona vida i l’aigua l’aliment necessari per poder créixer i esperant l’estiu, per poder recollir els tomàquets, cebes, enciams, mongetes tendres, patates i altres aliments, a la vegada els arbres fruiters també donen el seu fruit, compensant tot l’esforç que s’ha realitzat. La il·lusió de recollir el primer tomàquet, la primera fruita, qui no té un hort no la pot sentir. En entrar la tardor es recullen els últims fruits, es prepara l’hort per la pròxima primavera, es recullen tots els estris, cauen les fulles. L’hivern és molt fred, les temperatures baixen sota zero, neva, és l’època de podar els arbres, que encara dormen, la terra descansa, la neu adoba la terra. Aviat la primavera despuntarà
Pere Clarimón
Hi ha moltes persones que no han vist un hort. En Pere de petit ja va saber el que era cultivar un hort. Acabada la guerra el seu avi va fer un petit hort per poder tenir aliments per a la família, en Pere, era petit , però l’avi li va ensenyar a tenir amor a la terra. De la terra i els seus productes, s’han inspirat, poetes, músics, hi ha himnes, com el de la terra Murciana, sarsueles, com La Rosa del azafrán.
El Pere també es va dedicar una vegada jubilat a realitzar la il·lusió que li venia de petit: cultivar un tros de terra per fer-se el seu hort. A pesar de viure a Barcelona, anava a Sort molt sovint, allí va fer realitat el seu somni. Va començar primer a preparar la terra, abonar-la, passar-hi un petit motocultor, a col·locar el rec automàtic esperant la primavera.
A la primavera es van allargant els dies , comencen a florir els abrets; és l’època de plantar i sembrar, el sol els dona vida i l’aigua l’aliment necessari per poder créixer i esperant l’estiu, per poder recollir els tomàquets, cebes, enciams, mongetes tendres, patates i altres aliments, a la vegada els arbres fruiters també donen el seu fruit, compensant tot l’esforç que s’ha realitzat. La il·lusió de recollir el primer tomàquet, la primera fruita, qui no té un hort no la pot sentir. En entrar la tardor es recullen els últims fruits, es prepara l’hort per la pròxima primavera, es recullen tots els estris, cauen les fulles. L’hivern és molt fred, les temperatures baixen sota zero, neva, és l’època de podar els arbres, que encara dormen, la terra descansa, la neu adoba la terra. Aviat la primavera despuntarà
Pere Clarimón
