L’EMIGRANT
Dolça Catalunya,
Pàtria del meu cor:
quan de tu s’allunya
d’enyorança és mor
Pàtria del meu cor:
quan de tu s’allunya
d’enyorança és mor
Ermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu, marges i rius,
ermita al cel sospesa, per sempre adéu.
blanc Pirineu, marges i rius,
ermita al cel sospesa, per sempre adéu.
Arpes del bosc. Pinsans i caderneres,
canteu, canteu. Jo dic plorant
a boscos i riberes: Adéu-siau!
canteu, canteu. Jo dic plorant
a boscos i riberes: Adéu-siau!
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat? Mes al, mes all
¿On trobaré tes cimes , bell Montserrat?
ton cel daurat? Mes al, mes all
¿On trobaré tes cimes , bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta ermosa Seu, ni eixos turons,
Joiells de corones que et posà Déu.
ta ermosa Seu, ni eixos turons,
Joiells de corones que et posà Déu.
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare ´
no us veuré més !Oh!, si al fossar
on jau ma dolça mare, jo el llit tingués!
no us veuré més !Oh!, si al fossar
on jau ma dolça mare, jo el llit tingués!
Oh mariners…el vent que me’n desterra
Que em fa sofrir! Estic malalt. Mes ai!,
Torneu-me en terra, qui hi vol morir
Que em fa sofrir! Estic malalt. Mes ai!,
Torneu-me en terra, qui hi vol morir
Lletra de J. Verdaguer
Música de A. Vives
Música de A. Vives
Pere Clarimón
1 comentari:
Els que estimem la terra sempre ens emociona escoltar aquest bell poema de Verdaguer.
Publica un comentari a l'entrada