TANKES carrer del petons CAPITOLXI

Presoner era
A punta de pistola
Ferran el Rei
els soldats realistes
alliberar volien

sortir volien
acorralats estaven
metxes posaren
els canons carregaran
Andorra marxaren

TANKA

SO DE LES NITS
Breus silencis
Les nits misterioses
Toc de campanes
Primeres cantarelles
Pausades del sereno

TREBALLS DEN MIQUEL
Enfarinava
pasta enganxifosa
l’ha retallava
hi a la post l’arrenglava
la posava a la pala

EL TRANSIT

En Joan anava a treballar com sempre amb el seu cotxe. Com era normal a la carretera es va trobar una caravana enorme. De cop, el seu cotxe va començar a volar, a continuació es varen començar a enlairar la resta de cotxes. Semblaven ocells voladors en el cel , no xocaven entre ells, tots van anar agafant les direccions cap el lloc del seu destí.
En Joan va arribar més aviat que de costum. Al preguntar-li el motiu de la seva puntualitat. No es varen creure les seves explicacions, ja que van considerar que les seves arribades retardades eren excuses atribuïdes al trànsit i per això s’havia inventat la història del cotxe volador

Pere Clarimón

AIKÜS i TANKES ( EL CARRER DELS PETONS)

Ell mort estava
El cap l’hi tallaren
Se l’endugueren

Jo contemplava
El dia s’aixecava
Contornejava
Sembrats plens de rosada
Uns conreus dispersaven

Al cementiri
Del gran Compte d’Espanya
El cap robaren

Tocs de campanes
Les veus de sentinelles
Tocs de cornetes
Espinguet de trompetes
Crits de presidiaris

L'HORTOLÀ

L'HIVERN PRIMAVERA L'ESRIU

S’hauria de ser una persona poc sensible per no donar importància a la feines d’un pagès. Si tens amor a la naturalesa, veuràs que ens atorga de tot per poder viure: mines de ferro, d’or, tota mena de minerals, l’oxigen per poder respirar, tots el aliments que tenim al nostre abast, carns, peixos, hortalisses, llegums.... i tots els fruits de la terra.
Hi ha moltes persones que no han vist un hort. En Pere de petit ja va saber el que era cultivar un hort. Acabada la guerra el seu avi va fer un petit hort per poder tenir aliments per a la família, en Pere, era petit , però l’avi li va ensenyar a tenir amor a la terra. De la terra i els seus productes, s’han inspirat, poetes, músics, hi ha himnes, com el de la terra Murciana, sarsueles, com La Rosa del azafrán.
El Pere també es va dedicar una vegada jubilat a realitzar la il·lusió que li venia de petit: cultivar un tros de terra per fer-se el seu hort. A pesar de viure a Barcelona, anava a Sort molt sovint, allí va fer realitat el seu somni. Va començar primer a preparar la terra, abonar-la, passar-hi un petit motocultor, a col·locar el rec automàtic esperant la primavera.
A la primavera es van allargant els dies , comencen a florir els abrets; és l’època de plantar i sembrar, el sol els dona vida i l’aigua l’aliment necessari per poder créixer i esperant l’estiu, per poder recollir els tomàquets, cebes, enciams, mongetes tendres, patates i altres aliments, a la vegada els arbres fruiters també donen el seu fruit, compensant tot l’esforç que s’ha realitzat. La il·lusió de recollir el primer tomàquet, la primera fruita, qui no té un hort no la pot sentir. En entrar la tardor es recullen els últims fruits, es prepara l’hort per la pròxima primavera, es recullen tots els estris, cauen les fulles. L’hivern és molt fred, les temperatures baixen sota zero, neva, és l’època de podar els arbres, que encara dormen, la terra descansa, la neu adoba la terra. Aviat la primavera despuntarà

Pere Clarimón

El primer tramvia de Barcelon

Desprès de fer referència a l'últim tramvia,he pensat que també era interessant recordar el primer tranvia de Barcelona i a la vegada recordar els bitllets i preus de fa més de cinquanta anys
Pere Clarimón

SALVAR POEMES

L’EMIGRANT

Dolça Catalunya,
Pàtria del meu cor:
quan de tu s’allunya
d’enyorança és mor

Ermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu, marges i rius,
ermita al cel sospesa, per sempre adéu.

Arpes del bosc. Pinsans i caderneres,
canteu, canteu. Jo dic plorant
a boscos i riberes: Adéu-siau!

¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat? Mes al, mes all
¿On trobaré tes cimes , bell Montserrat?

Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta ermosa Seu, ni eixos turons,
Joiells de corones que et posà Déu.

Adéu, germans; adéu-siau, mon pare ´
no us veuré més !Oh!, si al fossar
on jau ma dolça mare, jo el llit tingués!

Oh mariners…el vent que me’n desterra
Que em fa sofrir! Estic malalt. Mes ai!,
Torneu-me en terra, qui hi vol morir

Lletra de J. Verdaguer
Música de A. Vives

Pere Clarimón